Cometa

De Vikidia
Salta a la navegació Salta a la cerca
El cometa Hale-Bopp, vist el 1997, des de Croàcia.
CometDiagram.gif

Un cometa és una espècie de gran bola de gel i pols congelada, que viatja per tot el Sistema Solar. En arribar prop del Sol, la calor fa que s'evapori, i projecta un plomall de vapor i pols, la "cua". En aquest punt, el cometa emet llum, i pot ser vist des de la Terra.

Al contrari del que molta gent pensa, la cua no sempre va al darrere del cometa. La cua es dirigeix cap al Sol. Per tant, quan s'allunya del Sol, la cua es dirigeix cap a enrere, però quan s'apropa la cua es dirigeix cap endavant.

A causa de que els cometes només es poden veure des de la Terra durant el temps que estan prou a prop del Sol, apareixen només de tant en tant. Per exemple, el famós cometa Halley només pot ser vist cada 76 anys de mitjana. Vist per última vegada el 1986, es tornarà a veure el 2061.

Per aquesta raó, els cometes han estat durant molt de temps objectes semblants a estrelles misterioses, que apareixen de sobte al cel de la nit i després desapareixen. Per exemple, el cometa Halley és tan llarg que, fa segles, gairebé ningú podia veure'l dues vegades en la seva vida; així, ningú primer va pensar que podria ser el mateix objecte que va reaparèixer. Els cometes es va creure durant molt de temps que eren mals auguris.

El 1066, el cometa Halley va aparèixer durant la batalla de Hastings, i va ser considerat un mal presagi perquè el rei anglosaxó Harold II va ser derrotat per William el Conqueridor, duc de Normandia. De fet, ell realment va perdre la batalla, que va portar a la gent a creure que el presagi era cert. Ximpleries, és clar: en una batalla, algú ha necessàriament a ser derrotat, no és així? Així, d'aquesta manera, els "presagis" que prediuen una derrota podrien fallar. De totes maneres, el cometa es representa en el famós tapís normad de Bayeux.