 |
Ei, hola! Sabies que Vikidia l'escriu gent normal com tu? Crea't un compte i uneix-te a la comunitat! |
Els Aristogats
Els Aristogats (títol original en anglès: The Aristocats) és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1970, produïda per Walt Disney Productions. Està basada en la història de Tom McGowan i Tom Rowe, que gira al voltant d'una família de gats de l'aristocràcia.
Argument[modifica | modifica el codi]
La gata Duquessa ha tingut tres gatets i la seva mestressa vols deixar-los l'herència. Edgar, el majordom, ho sent i planeja desfer-se'n per tenir ell la fortuna. Mentre se'ls està emportant drogats, un gos els ataca i els gats cauen al mig del camí. Allà desperten l'endemà sense saber on són. Un gat del carrer i amant del jazz, Thomas O'Malley, es compromet a guiar-los de nou cap a casa. En aquest camí, els dos gats s'enamoren però la Duquessa no vol deixar la seva mestressa i viure al carrer.
Decebut, Thomas marxa de nou cap a un refugi, sense saber que Edgar ha capturat els gats només arribar i planeja enviar-los a l'estranger en una caixa. El seu amic, el ratolí Roquefort, l'avisa perquè els rescati i vencen el majordom en un combat. Finalment, Thomas passa a formar part de la família.
Repartiment[modifica | modifica el codi]
- Thomas O'Malley: Phil Harris
- Duquessa: Eva Gabor
- Duquessa (cançons): Robie Lester
- Marie: Liz English
- Berlioz: Dean Clark
- Toulouse: Gary Dubin
- Roquefort: Sterling Holloway
- Madame Bonfamille: Hermione Baddeley
- Edgar: Roddy Maude-Roxby
- Frou-Frou: Nancy Kulp
- Frou-Frou (cançons): Ruth Buzzi
- Napoleó: Pat Buttram
- Lafayette: George Lindsey
- Amelia Locuaz: Carole Shelley
- Abigail Locuaz: Monica Evans
- Oncle Waldo: Bill Thompson
- Georges Hautecourt: Charles Lane
- Gat Jazz: Scatman Crothers[1]
- Gat xinès: Paul Winchell
- Gat anglès: Lord Tim Hudson
- Gat italià: Vito Scotti
- Gat rus: Thurl Ravenscroft
- Lleter: Peter Renaday
Anàlisi[modifica | modifica el codi]
La pel·lícula explora el contrast entre el món vital i alegre del carrer i el fred de l'aristocràcia, malgrat l'amor de la mestressa pels gats. És un tema propi dels contes, així com la trama per a aconseguir el testament amb argúcies..[2]
Aquesta obra va ser la darrera aprovada per Walt Disney en persona, que va morir abans de la seva estrena.[3] La bona recepció va propiciar una reestrena el 1981.[4] Es porta planejant una seqüela per a aquesta pel·lícula en 2005, es va emprendre el treball en 2007 però es va eliminada per la compra de la companyia per part de Pixar i a cancel·lar el projecte en 2006. Actualment no se sap res de la suposada The Aristocats 2.
Premis[modifica | modifica el codi]
- Golden Screen: Golden Screen (1973)
- Golden Screen: Golden Screen with 1 Star (1981)
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Jim, The Greatest Performances You Never Got to Hear, The Laughing Place, 3 abril 2001.
- ↑ Sampson Wade, The Secret Origin of the Aristocats, Mouse Planet, 23 desembre 2009.
- ↑ Thomas Bob, First Cartoon Minus Walt, Ottawa Citizen, 3 agost 1968.
- ↑ Hill Jim, Would Walt's version of "The Aristocats" have been a bigger hit for Disney Studios?, Jim Hill Media, 21 agost 2012.