Els Aristogats

De Vikidia
Salta a la navegació Salta a la cerca
045397EB-D6F9-4E00-A8BE-A1198406B0B4.jpg

Els Aristogats (títol original en anglès: The Aristocats) és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1970, produïda per Walt Disney Productions. Està basada en la història de Tom McGowan i Tom Rowe, que gira al voltant d'una família de gats de l'aristocràcia.

Argument[modifica | modifica el codi]

La gata Duquessa ha tingut tres gatets i la seva mestressa vols deixar-los l'herència. Edgar, el majordom, ho sent i planeja desfer-se'n per tenir ell la fortuna. Mentre se'ls està emportant drogats, un gos els ataca i els gats cauen al mig del camí. Allà desperten l'endemà sense saber on són. Un gat del carrer i amant del jazz, Thomas O'Malley, es compromet a guiar-los de nou cap a casa. En aquest camí, els dos gats s'enamoren però la Duquessa no vol deixar la seva mestressa i viure al carrer.

Decebut, Thomas marxa de nou cap a un refugi, sense saber que Edgar ha capturat els gats només arribar i planeja enviar-los a l'estranger en una caixa. El seu amic, el ratolí Roquefort, l'avisa perquè els rescati i vencen el majordom en un combat. Finalment, Thomas passa a formar part de la família.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Thomas O'Malley: Phil Harris
  • Duquessa: Eva Gabor
    • Duquessa (cançons): Robie Lester
  • Marie: Liz English
  • Berlioz: Dean Clark
  • Toulouse: Gary Dubin
  • Roquefort: Sterling Holloway
  • Madame Bonfamille: Hermione Baddeley
  • Edgar: Roddy Maude-Roxby
  • Frou-Frou: Nancy Kulp
    • Frou-Frou (cançons): Ruth Buzzi
  • Napoleó: Pat Buttram
  • Lafayette: George Lindsey
  • Amelia Locuaz: Carole Shelley
  • Abigail Locuaz: Monica Evans
  • Oncle Waldo: Bill Thompson
  • Georges Hautecourt: Charles Lane
  • Gat Jazz: Scatman Crothers[1]
  • Gat xinès: Paul Winchell
  • Gat anglès: Lord Tim Hudson
  • Gat italià: Vito Scotti
  • Gat rus: Thurl Ravenscroft
  • Lleter: Peter Renaday

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula explora el contrast entre el món vital i alegre del carrer i el fred de l'aristocràcia, malgrat l'amor de la mestressa pels gats. És un tema propi dels contes, així com la trama per a aconseguir el testament amb argúcies..[2]

Aquesta obra va ser la darrera aprovada per Walt Disney en persona, que va morir abans de la seva estrena.[3] La bona recepció va propiciar una reestrena el 1981.[4] Es porta planejant una seqüela per a aquesta pel·lícula en 2005, es va emprendre el treball en 2007 però es va eliminada per la compra de la companyia per part de Pixar i a cancel·lar el projecte en 2006. Actualment no se sap res de la suposada The Aristocats 2.

Premis[cal citació][modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jim, The Greatest Performances You Never Got to Hear, The Laughing Place, 3 abril 2001.
  2. Sampson Wade, The Secret Origin of the Aristocats, Mouse Planet, 23 desembre 2009.
  3. Thomas Bob, First Cartoon Minus Walt, Ottawa Citizen, 3 agost 1968.
  4. Hill Jim, Would Walt's version of "The Aristocats" have been a bigger hit for Disney Studios?, Jim Hill Media, 21 agost 2012.