Els Segadors

De Vikidia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Francesc Alió, compositor d'Els Segadors

Els Segadors és l'himne nacional de Catalunya. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i la música de Francesc Alió.

La versió original es va crear el segle XVII, pel voltant de l'any 1640. La versió actual, però, es va compondre l'any 1892 amb el text que es va escriure el 1897. La versió actual està basada en la versió original, però hi ha diferències.

Lletra actual[modifica | modifica el codi]

Versió actual d'"Els Segadors"

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Lletra original[modifica | modifica el codi]

Versió original d'Els Segadors,
interpretada per l'Orfeó Català

Aquesta és la lletra que tenia Els Segadors abans del 1897.

Ai, ditxosa Catalunya / qui t'ha vist rica i plena.
Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d'Olivar / sempre li burxa l'aurella:
“Ara és hora, nostre rei / ara és hora que fem guerra”.

Contra de los catalans / ja ho veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs / fins al lloc de Riudarenes,
n'han cremada una església / que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles / los calzes i les patenes.

I el Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller / a la porta de la iglésia,
Don Lluís de Furrià / i els àngels i fan gran festa.

El pa que no era blanc / deien que era massa negre,
lo davan an als cavalls / sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo / engegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers / sols per a assolar la terra.

A presència dels seus pares / deshoraven les donzelles.
En daven part al virrei / del mal que aquells soldats feien:
“Llicència els he donat io / molta més se'n poden prendre”.
A vista de tot això / s'és esvalotat la terra.

Entraren a Barcelona / mil persones forasteres,
entren com a segadors / com eren a temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha / ja n'han morta la primera.
En mataren el virrei / a l'entrant de la galera.

Mataren als diputats / i als jutges de l'Audiència.
Anaren a la presó / donen llibertat als presos.
Lo bisbe els va beneir / amb la mà dreta i esquerra:
“On és vostre capellà? / A on és la vostra bandera?”

Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre:
“Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera.
A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.