Extremadura

De Vikidia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Extremadura
Dades generals
País Espanya
Govern Junta d'Extremadura
President Guillermo Fernández Vara
Llengua oficial Castellà
Himne Himne d'Extremadura
Diada Dia d'Extremadura (8 de setembre)
Geografia
Superfície 41.634 km²
Límits Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa, Portugal
Demografia
Població 1.079.224 hab. (2017)
Densitat 25,92 hab./km2
Gentilici extremeny, extremenya
Política
Capital Mèrida
Organització territorial Províncies, municipis
Províncies Càceres, Badajoz
Executiu Junta d'Extremadura
President Guillermo Fernández Vara
Altres
Fus horari UTC+1
Pàgina web Web oficial
Localització
Localización de Extremadura.svg
veure plantilla • modifica

Extremadura és una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península ibèrica. Està composta per dues províncies: Càceres i Badajoz. Limita al nord amb Castella i Lleó, al sud amb Andalusia, a l'est amb Castella-la Manxa i a l'oest amb Portugal. El Dia d'Extremadura se celebra el 8 de setembre, que coincideix amb la festa catòlica de la Verge de Guadalupe. La seva capital és Mèrida

Història[modifica | modifica el codi]

Entre els pobles preromans més importants que van habitar Extremadura es van trobar els lusitans (Lusitani), que s'estenien per gairebé la totalitat de l'actual Extremadura i centre de Portugal, pobles pastors dedicats al pillatge i la guerra; cal destacar la imatge del líder lusità Viriat i la seva resistència fèrria enfront dels romans. En l'època de la romanització la província de Lusitania acollia gran part d'Extremadura i Portugal central. La capital de la província de Lusitania era Emerita Augusta, actual ciutat de Mèrida. Amb la unió dels regnes de Lleó i Castella en la Corona de Castella, Extremadura va ser reconeguda com a regió administrativa.

Durant la segona meitat del segle XX es va produir una gran emigració. Es calcula que més de 800.000 persones van abandonar Extremadura per buscar una major prosperitat en altres regions espanyoles, com País Basc, Madrid o Catalunya, i en altres països, com França, Alemanya o Holanda.

Relleu[modifica | modifica el codi]

Extremadura reparteix el seu territori entre les conques hidrogràfiques del Tajo (Càceres) i la del Guadiana (Badajoz) i tres cadenes muntanyoses paral·leles: el sistema Central amb la serra de Gredos, la serra de Béjar on Extremadura aconsegueix la seva major altitud en el Calvitero amb 2405 m i la serra de Gata que la separen de l'altiplà nord castellana, les serres Centrals Extremenyes que formen part de les Muntanyes de Toledo i serra Morena que separa Extremadura d'Andalusia.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Extremadura reparteix les seves aigües entre dues grans conques hidrogràfiques, la del Tajo i la del Guadiana.

El riu Tajo rep algun dels seus principals afluents a Extremadura. Els principals afluents són: el riu Tiétar que desemboca al Tajo lliurant les aigües al Parc nacional de Monfragüe i el riu Alagón.

El riu Guadiana al seu pas per Mèrida

El Riu Guadiana discorre per les Vegas Altes i per les Terres de Mèrida - Vegas Altes del Guadiana, per el que a més trobem importants poblacions com Villanueva de la Serena, Don Benito, Badajoz i Mérida. Els afluents del Guadiana seus nombrosos, però més curts i menys cabalosos. Destaquen el riu Zújar i el riu Matachel.

Tots els rius extremenos pateixen un fort estiatge a l'estiu.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima dominant a Extremadura és el mediterrani, però suavitzat per l'advecció de masses d'aire marítim procedents de l'Atlàntic. A l'hivern la regió té un temps sec i fred. La majoria de les pluges entren a la regió pel sud-oest. L'orografia influeix decisivament en el clima d'algunes parts de la regió, creant microclimes molt humits en les serres del nord, particularment en les comarques de la serra de Gata, Vall de l'Ambroz, Hurdes, Vall del Jerte i la Vora, on les precipitacions són molt abundants.

Les precipitacions són escasses en gairebé tota la regió excepte el nord. La major part d'ella recull menys de 600 mm anuals. L'època més plujosa de l'any és la primavera, seguida de la tardor. A l'estiu trobem tres, i fins a quatre mesos d'aridesa en gairebé tota la regió.

Les temperatures més altes s'assoleixen en el centre de la vall del Guadiana. El mes més fred és gener i el més calorós agost. L'estiu arriba a ser molt calorós a tot superant les mitjanes dels 25 ° C, i fins i tot arribant als 40 ° C les màximes absolutes.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Devesa extremenya a la primavera

La major part de la regió pertany a l'àmbit del bosc mediterrani. El model d'explotació del bosc, la devesa, ha aconseguit tal nivell d'equilibri ecològic que permet al mateix temps l'explotació del medi natural i el desenvolupament de la vida salvatge, amb alzines i sureres, i el prat, amb herba perquè pasturi el bestiar. També s'intercalen explotacions agrícoles. Es tracta d'un sistema d'explotació que es remunta, almenys, a l'època romana.

Espais naturals protegits[modifica | modifica el codi]

Extremadura és una de les regions europees que compta amb el sistema natural menys degradat del continente.Los espais protegits més importants són: el parc nacional de Monfragüe, el parc natural Tajo Internacional i la reserva natural Gola dels Inferns, al Vall del Jerte Les 10 ciutats més poblades d'Extremadura

Población[modifica | modifica el codi]

La població d'Extremadura és de 1.092.997 habitants (1 de gener de 2015), font INE, per tant, representa el 2,36% de la població espanyola (46.745.807). Posseeix una densitat demogràfica de 25 h / km 2, molt inferior a la mitjana d'Espanya.

La població extremenya té un caràcter notablement rural.

Les deu ciutats més poblades d'Extremadura

Posició Municipi Nº d'habitants
1a Badajoz 149.946
2a Càceres 95.814
3a Mèrida 59.174
4a Plasencia 40.663
5a Don Benito 36.975
6a Almendralejo 34.543
7a Villanueva de la Serena 25.992
8a Navalmoral de la Mata 17.247
9a Zafra 16.855
10a Montijo 15.674

Llengües[modifica | modifica el codi]

A Extremadura l'única llengua reconeguda com a oficial és el castellà, que a més és l'idioma matern i corrent de més del 97% de la població. No obstant això en el seu territori es parlen minoritàriament altres llengües iberoromàniques: el portuguès, extremeny (cada vegada menys) i la fala: una llengua catalogada com a Bé d'Interès Cultural i que gaudeix d'especial protecció per part de la Junta d'Extremadura. Es parla a la Vall de Jálama (Xálima en aquesta llengua).

Economia[modifica | modifica el codi]

El turisme mediambiental i cultural és important en els àmbits rurals, tradicionalment agrícoles, del seu territori. Els principals sectors són l'energia, agroindústria, suro, pedra ornamental, maquinària i tèxtil. En matèria energètica, el desenvolupament d'embassaments i salts d'aigua ha donat pas a una estable explotació dels recursos hidroelèctrics i a una producció d'energia més gran que les necessitats de consum de la pròpia regió.

Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

Monestir de Guadalupe, claustre mudèjar.

Extremadura posseeix tres llocs que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat cultural per la Unesco:

Patrimoni europeu

El Morcón ibèric, una de les mostres de les possibilitats del porc a la cuina extremenya.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La producció porcina té en aquesta regió unes altes quotes de qualitat, pel fet que crien la races ibèriques alimentades de les abundants glans. Una de les zones de major producció porcina és la comarca de Montánchez

  • El pebre vermell de la Vera és un producte amb denominació d'origen, resultant de la mòlta de pebrots vermells. Es conrea i elabora a la comarca de la Vora, província de Càceres, Espanya.
  • La coca del Casar és un formatge espanyol amb denominació d'origen protegida d'àmbit europeu. Es tracta d'un dels formatges més reconeguts d'Extremadura.