Illa de calor de Barcelona

L'Illa de Calor de Barcelona és la manera com queda afectat el clima pel caràcter de metròpoli urbana de la ciutat de Barcelona.

Malgrat la condició de ciutat litoral, que produeix una gran atenuació de les temperatures, s'ha demostrat empíricament que es dóna a Barcelona el fenomen de l'illla de calor presentant fins a un màxim de 6’9 °C de diferència entre el centre de la ciutat i la perifèria.

Característiques geogràfiques de Barcelona que afecten el clima

Situada al litoral mediterrani obert àmpliament al mar cap al sud-est entre els deltes del Besòs i el del Llobregat. Tancada pel massís de Collserola al nord-oest. Penetra en part per les valls d'aquests dos rius però sense arribar a la depressió prelitoral. Els vents de l'interior i del nord només poden penetrar pels corredors fluvials del Besòs i del Llobregat.

Hi ha una ocupació força contínua del terme municipal amb edificis que formen corredors d'una alçada mitjana d'entre 5 i 10 pisos (al voltant de 15 a 30 metres). Els carrers estan asfaltats i poques vegades amb llambordes. Només hi ha unes 200 hectàrees d'espais verds però en els carrers hi ha plantats més de 100.000 arbres, la gran majoria caducifolis.

Característiques de l'illa de calor a Barcelona

• Forma general concèntrica (centrada en l'Eixample)
• Només en casos de poca intensitat de l'illa de calor les isotermes no són concèntriques i s’adapten a les corbes de nivell o presenten forma d'aranya oberta cap el mar.
• Normalment es presenta un ampli espai de temperatures amb els valors més alts
• L'Eixample i altres barris propers presenten una alta homogeneïtat tèrmica
• Especialment en la part nord hi ha un efecte de frontera amb major continentalitat
• El riu Besòs es comporta com un canal fred que canalitza aire més fred de l’interior cap a la costa.

Segons els estudis realitzats el nucli més càlid de l'àrea barcelonina es troba a l'Eixample i part alta de Ciutat Vella però sovint engloba els sectors propers de Gràcia, Sants i altres barris limítrofs. De mitjana el màxim tèrmic es trobaria entre la part alta de la Rambla, el Passeig de Gràcia, la plaça de Tetuan i l'avinguda Diagonal, territori que en gran part coincideix amb la Dreta de l'Eixample. Les isotermes es disposen de forma concèntrica basades en un fot gradient tèrmic (d'1 a 2 °C per km) i amb l'aparició de fronteres de temperatura clares.