Illes Balears

De Vikidia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Illes Balears
Dades generals
País Espanya
Govern Govern de les Illes Balears
Presidenta Francina Armengol
Llengua oficial català, castellà
Himne La Balanguera
Diada 1 de març (a més, cada illa té un dia propi)
Geografia
Superfície 4.991,66 km²
Límits Mar Mediterrani
Demografia
Població 1.124.744 hab. (2015)
Densitat 225,32 hab./km2
Gentilici Balear
Política
Capital Palma
Organització territorial Províncies, consells.
Executiu Govern de les Illes Balears
Presidenta Francina Armengol
Altres
Fus horari UTC+1
Pàgina web Web oficial
Localització
Localización de las Islas Baleares.svg
veure plantilla • modifica

Les Illes Balears són un arxipèlag i una comunitat autònoma d'Espanya. Les quatre grans illes són Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A més, també té alguns illots més petits. Té 1.094.972 habitants. La seva capital és Palma.

Història[modifica | modifica el codi]

El poblament a les Illes Balears és molt antic, com es pot veure en els famosos talaiots de Mallorca i Menorca, unes grans piles de pedres, de 3 a 6 metres d'alçada.

Els fenicis s'estableixen a Eivissa el s. VIII aC, i el 654 aC funden la ciutat d'Eivissa. Acabada la Guerra Púnica, els romans intenten sotmetre Mallorca en diverses ocasions, però fracassen fins al 123 aC, quan Quint Cecili Metel, anomenat per això "el Baleàric", conquereix l'illa i funda les ciutats de Palma i Pollentia (a Alcúdia). Els romans creen la província de les Illes Balears

Amb la caiguda de Roma, les illes de la Mediterrània occidental queden en mans dels vàndals, que estableixen el seu regne al nord d'Àfrica. En temps de Justinià I, l'Imperi Bizantí conquereix el regne vàndal i les Illes queden sota el seu domini.[1] La caiguda i desmembrament del califat de Còrdova deixa les Balears dins la taifa de Dénia. Posteriorment, les Illes s'independitzen i formen una taifa pròpia, que dura fins la conquesta catalana.

La Corona d'Aragó durant els segles XII i XIII experimenta un fort procés d'expansió cap a la Mediterrània que la porta a fer seves les terres balears. El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals de l'estiu de 1229 i entra victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. Les Illes Balears van ser repoblades per cristians de l'Empordà i de la Catalunya Vella que van establir el català com la nova llengua de les illes.

El 1706 els anglesos ocupen Menorca i se la queden com a colònia en virtut del Tractat d'Utrecht. La presència britànica a Menorca deixa canvis en la ramaderia i l'agricultura (introducció de vaques, porcs i conreus de lleguminoses i farratges) i es construeixen noves carreteres (destaca el Camí d'en Kane) que ajuden a la prosperitat demogràfica i econòmica de l'illa. Entre 1756 i 1763 els francesos ocupen l'illa, que va tornar a domini anglès. La Pau d'Amiens (1802) va suposar el domini definitiu d'Espanya sobre Menorca.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El Puig Major de la Serra de Tramuntana de Mallorca, la muntanya més alta de l'illa.

Les Illes Balears estan formades per diverses illes. Aquestes illes es divideixen en dos grups: les illes Gimnèsies (Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que les envolten) i les illes Pitiüses (Eivissa, Formentera i els illots menors que les envolten). Només les quatre illes més grans estan habitades. Són aquestes:

  • Mallorca: té dues serralades, la serra de Tramuntana i la serra de Llevant. La serra de Tramuntana és la més alta, i arriba als 1436 metres d'altura.
  • Menorca: és una illa molt baixa i plana. El seu punt més alt fa 358 metres.
  • Eivissa: és molt muntanyosa, però també és baixa. El seu punt més alt fa 475 metres d'altura.
  • Formentera: fa 192 metres d'altura.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

El sistema institucional balear està integrat pel Parlament, el Govern, el president i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Hi ha actualment quatre consells insulars a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera;

La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca és a la ciutat de Palma. Hi ha la seu del Govern Balear, del Parlament i del Consell Insular de Mallorca.

Les capitals de cada illa són les següents: Palma de l'illa de Mallorca, Maó de l'illa de Menorca, Eivissa de l'illa d'Eivissa i Sant Francesc Xavier de l'illa de Formentera.

  • Els símbols

Els símbols de les Illes Balears són la bandera i la diada de les Illes Balears, l'1 de març data en què entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia. Cada illa també pot tenir la seva pròpia bandera.

Economia[modifica | modifica el codi]

El turisme a les Balears és l'element econòmic més important de les darreres dècades.

El turisme ja es va iniciar al segle XIX. El 1837 es va inaugurar la primera línia de vaixells de vapor entre Barcelona i Palma. Les descripcions de George Sand (Un hiver à Majorque, 1842), Frédéric Chopin, i l'arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen, 1891), van difondre l'atracció per les illes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de l'INE del 2011, la població era d'1.113.114 persones. Gairebé la meitat de la població de les illes viu a Palma o a la seva àrea metropolitana.

La població balear creix a ritme vertiginós (principalment per l'arribada d'estrangers o peninsulars).

Llengües[modifica | modifica el codi]

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears (així definida en el seu Estatut d'Autonomia) i cooficial amb el castellà. El català de les Illes Balears té unes característiques dialectals pròpies.

A més, a les zones turístiques, es parlen l'anglès i l'alemany. Encara que amb menys impacte, l'italià és també un idioma freqüent, sobretot a Formentera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Soldevila i Zubiburu Ferran, Història de Catalunya ,[1]