Piano

De Vikidia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Piano de cua.

Un piano és un instrument musical de teclat. Un piano normal té 88 tecles. Quan algú prem una tecla, un martell petit dóna un cop a unes cordes perquè soni una nota. Cada nota té dues o tres cordes. Hi ha dos tipus de piano: els de cua, que són grans, i els de paret, que són més petits. Les persones que toquen el piano es diuen pianistes.

Història[modifica | modifica el codi]

Piano de paret.

Bartolomeu Cristofori va inventar el piano l'any 1960. Primer es deia fortepiano (que en italià vol dir "fort-fluix") perquè era el primer instrument de teclat que podia tocar fluix o fort. Després va passar a dir-se piano, però en algunes llengues encara es diu fortepiano. La primera vegada que es va fer un concert de piano va ser l'any 1768, a Londres.

John Isaac Hawkings va inventar el piano de paret l'any 1800.

Parts d'un piano[modifica | modifica el codi]

Aquestes són les parts d'un piano:

  • Teclat: té 88 tecles, algunes blanques i algunes negres. Quan es prem una tecla, un martell pica una corda i així sona una nota. Quan es deixa de prémer la tecla, la nota deixa de sonar.
  • Pedals: els pianos petits en tenen 2, els més grans en tenen 3.
    • Pedal de ressonància: és el que està a la dreta. Mentre el pedal estigui premut, les tecles continuaran sonant encara que es deixin de prémer les tecles.
    • Sordina: fa que les notes sonin més fluix. En els pianos de cua, el teclat es mou de manera que els martells no piquen totes les cordes.
    • Pedal sostenuto: és semblant que el pedal de ressonància. Quan es prem, fa que les notes que estan sonant en aquell moment continuïn sonant.
    • Pedal d'estudi: només el tenen alguns pianos de paret. Quan es prem totes les notes sonen molt fluix. És com la sordina però més. Normalment, aquest pedal es pot deixar premut sense haver de tenir-hi el peu a sobre.