 |
Ei, hola! Sabies que Vikidia l'escriu gent normal com tu? Crea't un compte i uneix-te a la comunitat! |
Guerra de la Independència Espanyola
La Guerra de la Independència Espanyola (també anomenada Guerra del Francès) va ser una guerra que es va produir entre Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, que volia instal·lar en el tron espanyol al germà de Napoleó, José Bonaparte, després de les abdicacions del rei d'Espanya Carles IV i del seu fill Ferran VII.[1]
També va ser una guerra civil a nivell nacional entre afrancesats, que eren els que estaven a favor de Napoleó, i patriotes, que estaven a favor de Ferran VII. [2]
Causes[modifica | modifica el codi]
El primer ministre Manuel Godoy va facilitar el pas a les tropes franceses en la seva invasió de Portugal i aquestes van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807 sota el comandament del general Junot. Van creuar el seu territori i van arribar a la frontera amb Portugal el 20 de novembre. Tot i això, el pla de Napoleó era enderrocar als reis Borbons i per això les seves tropes van conquerir ciutats importants, perquè es pensava que la majoria d'espanyols li donarien suport.
Però la població, quan va veure que l'exèrcit francès els maltractava i destrossava les seves ciutats, va començar una revolta al nord d'Espanya i a Madrid, que té el nom de Dos de Maig.
En saber-se les notícies de la brutal repressió, que Francisco de Goya va pintar, i les abdicacions del rei i del príncep el 5 i 9 de maig, els espanyols van començar a lluitar contra els francesos.
En aquesta guerra van tenir molta importància els guerrillers, grups petits de persona que atacaven per sorpresa els exèrcits francesos i marxaven de seguida. Aquests grups juntament amb els exèrcits regulars aliats dirigits pel duc de Wellington, van provocar el desgast progressiu de l'exèrcit francès.
La població civil va patir els efectes d'una guerra total, en la qual tant francesos com els aliats es van acarnissar amb la població i els objectius civils, saquejant i devastant tot el que trobaven al seu pas.
Les batalles[modifica | modifica el codi]
Els primers èxits de les forces espanyoles van arribar a la primavera i l'estiu de 1808, amb la batalla del Bruc, la resistència de Saragossa i València i, sobretot, la Batalla de Bailén, que va provocar l'evacuació de Portugal i la retirada francesa al nord de l'Ebre, seguida a la tardor de 1808 per l'entrada de la Gran Armée, encapçalada pel mateix Napoleó.
Però quan l'exèrcit francès estava a punt de conquerir tota Espanya, part de l'exèrcit va marxar per anar a conquerir Rússia. Això va fer que l'exèrcit quedés molt debilitat. Els espanyols van derrotar els francesos l'any 1813, en les batalles de Vitòria i Sant Marcial.
El Tractat de Valençay de 11 de desembre de 1813 va restaurar a Ferran VII al tron d'Espanya i la deixava lliure de la presència estrangera.
Costos de la guerra[modifica | modifica el codi]
La guerra va causar a Espanya una pèrdua de població de 215.000 a 375.000 habitants, a causa de la violència i la fam de 1812 a què es van afegir les epidèmies de malalties.
Van quedar destruïdes les carreteres, els ponts, les cases i les fàbriques i l'Estat va quedar en fallida.
Espanya es va quedar sense el seu poder naval i va ser exclosa del Congrés de Viena, on es van restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte.
A l'altra banda de l'Atlàntic, les colònies americanes obtindrien la seva independència després de la guerres d'independència hispanoamericanes.
Font[modifica | modifica el codi]
 |
Aquest article, o una part, és una traducció de Vikidia en castellà amb llicència CC-BY-SA. Per saber els seus autors originals, pots anar a la pàgina original i mirar-ne l'historial. |