 |
Ei, hola! Sabies que Vikidia l'escriu gent normal com tu? Crea't un compte i uneix-te a la comunitat! |
Andalusia
| Andalusia | |
|---|---|
 | .svg) |
| Dades generals | |
| Nom local | Andalucía (castellà) |
| País | Espanya |
| Govern | Junta d'Andalusia |
| Presidenta | Susana Díaz |
| Llengua oficial | castellà i dialecte andalús |
| Geografia | |
| Superfície | 87.268 km² |
| Altitud | 3.478 m |
| Punt més alt | pic Mulhacén (3.478 m) |
| Demografia | |
| Població | 8.411.207 hab. (2016) |
| Densitat | 96,38 hab./km2 |
| Gentilici | andalús |
| Política | |
| Organització territorial | Províncies |
| Executiu | Consell de Govern de la Junta d'Andalusia |
| Presidenta | Susana Díaz |
| Altres | |
| Fus horari | UTC+1 |
| Pàgina web | Web oficial |
| Localització | |
 |
|
| veure plantilla • modifica | |
Andalusia és una comunitat autònoma d'Espanya composta per les províncies d'Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla. La seva capital és Sevilla, que és també la seu de la Junta d'Andalusia.
És la comunitat autònoma més poblada d'Espanya (8.411.207 habitants l'1 de gener de 2016) i la segona més extensa (87.268 km²).
Es troba situada al sud de la península Ibèrica; limitant a l'oest amb Portugal, al nord amb les comunitats autònomes d'Extremadura i Castella-la Manxa, a l'est amb la Regió de Múrcia i al sud amb l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i Gibraltar.
Geografia[modifica | modifica el codi]
Relleu[modifica | modifica el codi]
Es distingeixen tres grans àrees: serra Bruna -que separa Andalusia de la Meseta-, els sistemes Bètics i la depressió Bètica.
- Serra Bruna: és poc alta i només Serra Madrona supera els 1.300 metres al punt més alt (la Bañuela, fora d'Andalusia). Dins d'aquest sistema muntanyós cal destacar el congost de Despeñaperros, situat a la frontera amb Castella.
- Les serralades Bètiques ( Penibética i Subbética) estan paral·leles al Mediterrani.
- La serralada Penibètica exerceix de barrera aïlladora entre el litoral mediterrani i l'interior. Els punts més alts d'Andalusia són asierra Nevada, a la província de Granada; allí es situen els pics més elevats de la península Ibèrica: el pic Mulhacén (3.478 m) i el Veleta (3.392 m).
- La depressió Bètica es troba entre els dos sistemes. És un territori pla gairebé íntegrament, obert cap al golf de Cadis pel sud-oest.
Rius[modifica | modifica el codi]
Per Andalusia discorren rius del vessant atlàntic i del mediterrani. A la vessant atlàntica pertanyen els rius Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Guadalete; mentre que al vessant mediterrani corresponen al Guadalhorce, Guadalfeo, Andarax (o riu Almeria) i Almanzora. Entre ells, el Guadalquivir destaca per ser el riu més llarg d'Andalusia i el cinquè de la Península Ibèrica (657 km).
Clima[modifica | modifica el codi]
El clima és mediterrani, caracteritzat per una sequera estival i temperatures tòrrides. A l'hivern les temperatures són suaus. Les precipitacions es concentren en els períodes de tardor, hivern i primavera. A la província d'Almeria es troba el desert de Tavernes, l'únic desert d'Europa.
Flora i fauna[modifica | modifica el codi]
La vegetació típica d'Andalusia és el bosc mediterrani, caracteritzat per vegetació de fulla perenne i xeròfila, adaptada al llarg del període estival de sequera. L'espècie dominant és l'alzina, tot i que també són abundants les sureres, els pins, els pinsapos, entre d'altres i per descomptat l'olivera i l'ametller com a espècies conreades. El sotabosc dominant està compost per espècies llenyoses de tipus espinós i aromàtic: espècies com el romaní, la farigola, i l'estepa són molt típiques d'Andalusia.
Quant a la fauna, Andalusia és un dels passos naturals de milers d'aus migratòries que viatgen entre Europa i África. Els aiguamolls andalusos, alberguen una avifauna molt rica, per la combinació d'espècies d'origen africà, com la fotja banyuda, la polla blava o el flamenc, amb les aus provinents del nord d'Europa, com les oques. Entre les rapinyaires destaquen l'àguila imperial, el voltor comú i el milà. Quant als herbívors, es donen els cérvols, daines, cabirols, muflons i la cabra salvatge. Entre els petits herbívors destaquen la llebre i el conill, que constitueixen la base de l'alimentació de la major part d'espècies carnívores del bosc mediterrani.
Els grans carnívors com el llop ibèric i el linx ibèric estan molt amenaçats i es limiten a Doñana, serra Bruna i Despeñaperros.
Espais naturals[modifica | modifica el codi]
Destaquin el Parc natural de la serra de Cazorla, Segura i Las Villas, el major parc natural d'Espanya i el segon d'Europa, el parc nacional de sierra Nevada, Doñana i Les àrees subdesèrtiques del desert de Tavernes i del parc natural del cap de Gata-Níjar
Política[modifica | modifica el codi]
L'Estatut d'Andalusia reglamenta les diferents institucions encarregades del govern i l'administració dins de la Comunitat. La Junta d'Andalusia és la institució principal en la qual s'organitza el govern. El Parlament d'Andalusia és l'Assemblea Legislativa Autonòmica, a la qual correspon l'elaboració i aprovació de les Lleis i l'elecció i cessament del President de la Junta d'Andalusia.
Economia[modifica | modifica el codi]
El sector del turisme és molt important amb gairebé 30 milions de visitants anuals els principals destinacions dins de la comunitat són la Costa del Sol i Sierra Nevada.
L'agricultura s'ha basat tradicionalment en el cultiu del blat, l'olivera i la vinya. En la major part de la regió predominen les grans explotacions agrícoles o latifundis, com són les alqueries, els masos i les hisendes.
En les últimes dècades s'han estès els cultius sota plàstic en hivernacles, destacant els cultius hortícoles del Ponent Almeriense.
Andalusia compta amb un gran potencial per al desenvolupament de les energies renovables, sobretot de l'energia solar i de l'eòlica
Població[modifica | modifica el codi]
Andalusia és la comunitat autònoma espanyola amb més habitants. L'1 de gener de 2016 tenia 8.411.207 habitants amb 81 municipis amb més de 20.000 habitants. Aquesta població es concentra, sobretot, en les capitals provincials i en les àrees costaneres.
| Número | Municipi | Província | Població |
|---|---|---|---|
| 1 | Sevilla | Sevilla | 690.566 |
| 2 | Màlaga | Màlaga | 569.009 |
| 3 | Còrdova | Còrdova | 326.609 |
| 4 | Granada | Granada | 234.758 |
| 5 | Jerez de la Frontera | Cadis | 212.830 |
| 6 | Almeria | Almeria | 194.515 |
| 7 | Huelva | Huelva | 145.468 |
| 8 | Marbella | Màlaga | 140.744 |
Cultura popular andalusa[modifica | modifica el codi]
A Andalusia es parla majoritàriament el dialecte andalús, una forma de parlar el castellà. La parla andalusa conserva moltes paraules àrabs i d'altres llengües.
La tauromàquia és important a Andalusia. Data des dels segles XV i XVI, període en què la regió va encapçalar la criança del toro de lídia de casta andalusa. En l'actualitat és una de les comunitats autònomes amb major protagonisme taurí d'Espanya comptant amb 227 finques de bestiar que ocupen una extensió de 146.917 hectàrees.
Quant a la gastronomia, les hortalisses són la base de plats característics com les sopes fredes i calentes elaborades a força d'oli, vinagre, all, pa, tomàquet i pebrot, com el gaspatxo, el salmorejo, l'all calent, la sopa campera o, prescindint del tomàquet i emprant ametlles -ajoblanco-.
El cultiu de la vinya i l'elaboració de vi ha gaudit de gran prestigi i fama a tot el món. La majoria dels vins d'Andalusia estan emparats per alguna de les sis denominacions d'origen: Jerez-Xérès-Sherry, Comtat d'Huelva, Camamilla-Sanlúcar de Barrameda, Màlaga, Montilla-Moriles i Serres de Màlaga.
Són famoses les fires andaluses. Entre les més famoses estan la fira d'Abril de Sevilla estesa a Madrid i Barcelona pel gran nombre d'immigrants andalusos. Destaquen la celebració de la Setmana Santa a les diferents localitats, la Romeria del Rocío a la petita localitat almonteña del Rocío arriba a tenir un milió de visitants durant el romiatge. Altres festejos de gran tradició i projecció són els carnavals de Cadis.
El flamenc està considerat actualment com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i és Patrimoni Cultural Etnològic Immaterial d'Andalusia. El flamenc és un gènere de música i dansa que es va originar i desenvolupar a Andalusia que data tal com el coneixem actualment del segle XVIII, que té com a base la música i la dansa andalusa i en el desenvolupament han influït notablement els andalusos d'ètnia gitana. El cant, el toc i el ball són les principals facetes del flamenc el qual s'ha convertit en un dels principals referents de la cultura andalusa i espanyola a tot el món.