 |
Ei, hola! Sabies que Vikidia l'escriu gent normal com tu? Crea't un compte i uneix-te a la comunitat! |
Aragó
| Aragó | |
|---|---|
 |  |
| Dades generals | |
| Nom local | Aragón |
| País | Espanya |
| Govern | Diputació General d'Aragó |
| President | Javier Lambán |
| Llengua oficial | castellà (no oficials: aragonès i català) |
| Himne | Himne d'Aragó |
| Diada | 23 d'abril |
| Geografia | |
| Superfície | 47.719 km² |
| Límits | Catalunya, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, la Rioja, Navarra i França. |
| Demografia | |
| Població | 1.307.395 hab. (2017) |
| Densitat | 27,4 hab./km2 |
| Gentilici | Aragonès, aragonesa |
| Política | |
| Capital | Saragossa |
| Organització territorial | províncies, comarques i municipis. |
| Províncies | Osca, Terol, Saragossa |
| Executiu | Diputació General d'Aragó |
| President | Javier Lambán |
| Altres | |
| Fus horari | UTC+1 |
| Pàgina web | Web oficial |
| Localització | |
 |
|
| veure plantilla • modifica | |
Aragó és una comunitat autònoma d'Espanya. Està situada al nord-est del país. Limita amb França, Navarra, la Rioja, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana i Catalunya. La seva capital és Saragossa, situada a la vora del riu Ebre. Aragó es divideix en tres províncies: Osca, Terol i Saragossa.
Geografia[modifica | modifica el codi]
Aragó ocupa la major part de la conca del riu Ebre. Al nord es troben els Pirineus i al sud, a la província de Terol, hi ha la Meseta.
El clima és molt rigorós als Pirineus i a la Meseta els hiverns són molt llargs i freds. A la conca de l'Ebre el clima és de tipus continental amb estius molt càlids (més de 40 graus) i hiverns molt freds (-17 graus). Sobretot a la part central falten pluges (menys de 300 mm anuals): els Monegres són gairebé un desert.
Història d'Aragó[modifica | modifica el codi]
En la vall del riu Aragó (afluent de l'Ebre) viva gent dedicada a la ramaderia. Van acabar incorporant-se al regne de Navarra. En 1035, Sanç el Gran, rei de Navarra, va deixar en herència Aragó al seu fill Ramir. La seva capital va ser Jaca.
Aquest petit regne cristià estava situat als Pirineus però es va anar eixamplant. En 1096, Pere I va conquerir Osca. Aragó es forma definitivament quan en 1118, Alfons I el Bataller va conquerir Saragossa i la major part de la plana al sud de l'Ebre. Alfons va emprendre una expedició per Andalusia d'on va portar milers de mossàrabs per repoblar les terres conquerides.
El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV casant-se amb Peronella, hereva d'Aragó, va unir Aragó i Catalunya en 1137. Units, però conservant cadascun la seva individualitat, Aragó i Catalunya (o Corona d'Aragó) van acabar la conquesta de Catalunya (presa de Tortosa a 1148).
La política del regne es va dirigir cap a França. La Corona d'Aragó va regnar al Llenguadoc i el Rosselló (sud del que ara és França) a la fi del segle XII. Va ajudar activament el comte de Tolosa per combatre la invasió dels seus territoris pels cavallers de la França del Nord al començament del segle XIII.
El rei Pere II va morir a la batalla de Muret (prop de Tolosa) en 1213 defensant als seus súbdits albigesos. Jaume I va conquerir les Illes Balears i en 1238 València, ciutat llavors en poder dels almoràvits musulmans. En 1258, Jaume signa el tractat de Corbeil lliurant a Lluís IX de França les terres del sud de França però va conservar el Rosselló i la Cerdanya.
La política d'Aragó es va dirigir també cap al mar Mediterrani i Itàlia del Sud (Sicília). Pere III el Gran va tenir èxit contra la família francesa d'Anjou a qui el Papa havia donat Sicília. Però el papa va excomunicar a Pere i un exèrcit francès va envair Catalunya. Per resistir, Pere va haver d'atorgar el Privilegi General, text que limitava els poders reals en benefici de la noblesa.
El regne d'Aragó va ser una gran potència en el segle XIV amb el rei Jaume II.
Font[modifica | modifica el codi]
- Part d'aquest article s'ha traduït de Vikidia en castellà
